Trachemys, Chrysemys, Pseudemys, Graptemys, Chelydra i Mauremys (Ocadia), són només alguns exemples dels gèneres de tortugues exòtiques que es poden trobar als nostres ecosistemes d’aigua dolça. Actualment cada vegada és més difícil trobar punts d’aigua permanent com rius, estanys o basses sense aquests rèptils al·lòctons, i el seu impacte sobre el medi és un dels principals problemes per a la conservació de la fauna i flora autòctones.

Tot va néixer als anys vuitanta, quan es van començar a vendre com animals de companyia els juvenils de les tortugues de Florida (Trachemys scripta elegans), originàries del centre i sud d’Estats Units. La seva petita mida, baix preu i poca atenció que requerien va fer que molta gent, desconeixedora de la seva biologia, les comprés. Amb el temps, les tortugues van créixer (fins 30 cm de llargada), i les dificultats amb la seva higiene i agressivitat es van convertir en un inconvenient per aquestes persones que les tenien a casa. Una de les solucions que van adoptar, tant irresponsable com la seva compra, va ser alliberar-les al medi natural pensant que és on estarien millor, sense valorar com afectaria a la resta d’espècies.

Per aquest motiu, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, així com diverses entitats dedicades a la conservació de la natura com el CRARC, esmercen esforços en l’erradicació d’aquestes espècies de la natura. Avui dia, unes quatre milions de tortugues s’exporten dels USA cap a Europa i es retiren més de 200.000 exemplars dels nostres ecosistemes, on les espècies i subespècies de tortugues exòtiques diferents ja no es poden comptar ni amb tots els dits d’ambdues mans.

Des de la Societat Catalana d’Herpetologia demanem responsabilitat i prudència alhora de triar un ésser viu com a mascota, i si algú en té a casa una tortuga i se’n vol desfer, no les alliberi mai a la natura i les porti a un Centre de Recuperació. Que una espècie sigui legal no vol dir que no sigui molt perillosa pel medi ambient.

Galeria d’imatges: