Els peixos són uns dels grups de vertebrats que més determinen la composició de les comunitats d’amfibis arreu del territori. Si bé hi ha moltes espècies autòctones que poden viure en consonància amb els nostres amfibis i rèptils, d’altres no, sobretot aquelles que són invasores i no han evolucionat al llarg del temps interrelacionant-se amb l’herpetofauna associada als hàbitats aquàtics. És més, la seva introducció en ambients d’aigua dolça, que són molt complexos, acostuma a comportar alts i baixos biològics i ecològics, moltes vegades sense retorn, que afecten a tots els nivells de la xarxa tròfica.

Actualment, la majoria de conques fluvials de Catalunya (i del conjunt de la península Ibèrica) tenen més espècies foranes que nadiues, degut a activitats humanes com la pesca esportiva, l’aquariofília i l’aqüicultura. Moltes d’aquestes espècies exòtiques invasores de peixos són típiques d’estanys, embassaments i rius, afecten els amfibis i rèptils sí, però potser no tant com aquelles poques espècies capaces de sobreviure en petites basses i fonts. La gambúsia és una d’elles.

La gambúsia (Gambusia holbrooki) és originària del vessant atlàntic de l’Amèrica del Nord (des de New Jersey fins a Alabama), tot i que actualment es troba als cinc continents. A l’Estat espanyol va arribar l’any 1921 amb finalitats ornamentals i el propòsit de combatre les poblacions de mosquits que funcionaven com a possibles vectors de malalties com el paludisme. No obstant això, s’ha demostrat que el seu control és poc efectiu, mentre que la competència amb les espècies autòctones és molt negativa.

És un peix petit, no fa més de 5 – 8 cm de longitud màxima en el cas de les femelles que són més grans. Pot viure en molts indrets diferents pel fet que presenta una gran tolerància a la contaminació, a les concentracions baixes d’oxigen i als valors alts de temperatura i salinitat. Un dels motius de la seva ràpida expansió i impacte és la facilitat amb qual es reprodueix, ja que és una espècie ovovivípara que madura sexualment a partir de les sis primeres setmanes de vida i pot reproduir-se diverses vegades anualment. Aquesta fecunditat fa que pugui aconseguir densitats de fins a 11.324 exemplars/100 m2 si les condicions són favorables.

La seva alimentació es basa en invertebrats, sobretot de larves de dípters, copèpodes i afídids, però també depreda sobre les larves i postes d’amfibis impedint el reclutament poblacional. A més competeix directament amb altres espècies de peixos autòctons com el fartet (Aphanius iberus), el samaruc (Valencia hispanica) o l’espinós (Gasterosteus acualeatus), entre altres. Aquest impacte té conseqüències a nivell ecosistèmic, ja que produeix canvis en les condicions del medi, produint processos d’eutrofització, reducció de la quantitat d’oxigen i desaparició d’organismes bàsics de la biocenosi, produint l’empobriment dels hàbitats aquàtics i pèrdua de biodiversitat.

Tots aquests fets han fet que l’espècie hagi estat inclosa en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores i al llistat 100 de les espècies exòtiques invasores més nocives del món, elaborat pel Grup Especialista d’Espècies Invasores (GEEI) de la Comissió de Supervivència d’Espècies (CSE) de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).

Galeria d’imatges: