Tots alguna vegada hem entrat a una botiga de mascotes i hem trobat uns peixets brillants i taronges, que es venen a un preu molt assequible, i que poden viure tant a l’aigua “freda” com a la “calenta”. Ells moltes vegades, degut a això, són triats com a primera opció pels infants, pares o simplement com a regal, per tenir-los a una peixera de dos litres o a la font del jardí de casa. La mateixa gent que al principi sortia enamorada de la tenda amb el seu peixet a una bossa de plàstic, l’endemà s’assabenten que no tot és tan bonic com es pintava abans de comprar-lo, i que ni és tan fàcil tenir cura d’ells, ni la seva mida creixent en el temps és compatible ètica ni físicament amb una senzilla peixera. Per altra banda, les aigües de la font del jardí es podran oblidar de qualsevol tipus de vida autòctona, acomiadant-se de vegetació aquàtica, macroinvertebrats, amfibis, etc. Aquests dos exemples poden acabar molt pitjor, i de fet, moltes vegades és el que acaba succeïnt. Sí, estem parlant d’alliberaments al medi natural que esdevenen atemptats contra els nostres ecosistemes aquàtics.

El carpí daurat o goldfish (Carassius auratus), és l’espècie exòtica invasora protagonista d’aquesta publicació. És un ciprínid, de la família de les carpes, i originari d’Àsia, concretament la seva àrea de distribució natural s’estén per Àsia Central, Xina i Japó. Però lamentablement també ha colonitzat els hàbitats naturals de tots els continents i a la península Ibèrica es troba pràcticament a totes les conques hidrogràfiques.

A l’antiga Xina va ser criat selectivament des de fa més de mil anys i es compon de diferents races (més de 300) que varien molt en la mida, la forma del cos, la configuració de les aletes i la coloració. Els carpins daurats tenen fortes habilitats d’aprenentatge associatiu i social. A més, la seva agudesa visual els permet distingir entre els éssers humans individuals. Són gregaris i adquireixen unes variades conductes d’alimentació, cria i evitació de depredadors que contribueixen al seu èxit en comparació amb altres espècies. Són molt oportunistes, i en estat salvatge la seva dieta es basa en crustacis, insectes, capgrossos i postes d’amfibis, alevins de la mateixa espècie i diverses matèries vegetals. Pel que fa a la seva reproducció, són madurs sexualment a partir dels vuit mesos i realitzen una posta en diferents fases que pot arribar als 380.000 ous i descloure a les 48-72 hores. Fins i tot s’ha descrit poblacions gimnogenètiques!

A causa de la seva capacitat per tolerar baixos nivells d’oxigen, contaminació i baixes temperatures, sumat als factors mencionats anteriorment, fa que el carpí daurat sigui una espècie exòtica invasora que causa molts problemes a la fauna i flora autòctones. Com la gambúsia i altres espècies de peixos exòtiques, la seva presència té conseqüències a nivell ecosistèmic, ja que produeix canvis en les condicions del medi, processos d’eutrofització, reducció de la quantitat d’oxigen i desaparició d’organismes bàsics de la biocenosi (successió) per depredació o malalties.

Per aquesta raó, és nostre l’objectiu d’arribar a sensibilitzar a aquells particulars que tenen aquests peixos per no alliberar-los al medi natural, i a pescadors o naturalistes per no translocar-los d’un punt d’aigua a un altre. Per últim, fem una crida a tothom que encara troba maques aquelles fonts i basses amb carpins, reflexioneu sobre l’impacte que exerceixen, i pregunteu-vos quina seria la comunitat d’éssers vius sense la presència d’aquests peixos exòtics. Està a les nostres mans gaudir d’uns ecosistemes aquàtics o d’uns altres.

Galeria d’imatges: