Durada:

2018 – …

Objectius:

  1. Conèixer l’estat de les poblacions de tritó pirinenc (Calotriton asper) presents a Girona.

  2. Identificar els fenotips de les poblacions.

  3. Identificar les especies d’amfibis presents en els torrents i estanys.

Àrea geogràfica:

L’àrea d’estudi esta localitzada dintre de Girona, en concret als torrents dels termes municipals d’Amer, les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Esteve d’en Bas, Sant Aniol de Finestres, la Vall d’en Bas i Olot. Algunes zones de l’estudi es troben dintre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Descripció del projecte:

En l’actualitat els amfibis són un dels grups més afectats per les malalties emergents com són el cas de Batrachochytrium dendrobatidis i la Batrachochytrium salamandrivorans, causants de la desaparició d’un gran nombre de poblacions i fins i tot, l’extinció d’espècies. També és important tenir en compte la destrucció de l’hàbitat i l’efecte del canvi climàtic, causants de l’aïllament de les poblacions i la disminució en el nombre dels individus. Aquests efectes són especialment notoris en les poblacions localitzades a la perifèria de la seva distribució. En concret en la regió mediterrània s’espera un augment de les temperatures i una disminució de les pluviometries, que afectarà especialment a les espècies amb un rang de tolerància tèrmic estret (entre els 5 i els 15 ºC), com és el cas del tritó pirinenc (Calotriton asper).  Tot i ser l’espècie objectiu també es procedirà a capturar el tritó verd (Triturus marmoratus), el tritó palmat (Lissotriton helveticus) i les salamandres (Salamandra salamandra) i els adults i larves dels anurs, localitzades en les zones escollides.

Les àrees d’estudi es caracteritzen per presentar una dinàmica hídrica típicament mediterrània, és a dir, amb avingudes i períodes on es creen punts d’aigua desconnectats dintre el sistema fluvial. En un estudi anterior realitzat en una zona pròxima, es va determinar el període de major activitat per a aquesta espècie, essent concretament la primavera i l’estiu.

Però encara queden molts aspectes per respondre. Les altres poblacions de la zona presenten característiques similars? Els fenotips son independents del sexe i la localitat? El tritó pirinenc es veu desplaçat per altres espècies? Per resoldre aquests dubtes es capturaran els individus manualment i posteriorment es realitza la presa de dades morfomètriques. Per a la identificació i establir el nombre d’individus que formen les poblacions, es realitzarà la fotoidentificació del patró ventral i dorsal. Aquest mètode ha resultat ser eficaç i poc invasiu per a identificar els individus d’aquesta espècie.

Altres entitats participants en el projecte:

Cap.

Finançament:

Cap.

Responsables:

Fernando Loras Ortí

Imatges: