Segurament tots nosaltres ens hem aproximat alguna vegada a un punt d’aigua al vespre o la nit, i hem pogut gaudir del fenomen sonor que produeixen les granotes i gripaus durant la seva època de reproducció. Elles i ells, tot i que no presenten un ventall de sons tan ampli com els mamífers o les aus, confien plenament en les seves vocalitzacions, fins el punt de convertir-les en la seva millor i més important estratègia per comunicar-se.

Pels amfibis anurs, la comunicació acústica és ideal per transmetre informació a llargues distàncies, ja que el so es propaga ràpidament a través de l’aire o l’aigua, i exerceix una funció fonamental en la selecció sexual i la reproducció. Des d’un punt de vista funcional, els principals tipus de senyals acústics identificats són els d’aparellament, agressió, festeig, solta i perill. Tot i que els més comuns són els primers.

Els senyals acústics d’aparellament, també coneguts simplement com a cant (advertisement call o mating call, en anglès), són emesos pels mascles durant el període reproductiu, sovint en cor amb altres mascles. Principalment els serveixen per atraure les femelles de la mateixa espècie (funció reproductiva). Tot i que també els emeten per advertir a llarga distància de l’estat de receptivitat sexual del mascle emissor, així com de la seva posició i d’altres característiques, com la seva grandària o la seva condició física (funció territorial).

El mecanisme pel qual aconsegueixen cantar és molt particular. Es basa en un circuit cíclic on l’aire entra a través dels narius fins la cavitat bucal, posteriorment arriba als pulmons i finalment passa per la laringe (on es troben les cordes vocals) fins a la cavitat i el sac bucal, des d’on torna cap als pulmons de nou i segueix el cicle. Per tal de no hiperventilar, el circuit el realitzen amb els narius tancades i el flux d’aire el reciclen una i altra vegada.

Els senyals de festeig els poden emetre tant mascles com femelles, a curta distància, amb l’objectiu d’ajudar a la localització de l’emissor. Els de solta o perill els emeten per tal de desfer-se d’un possible individu de la mateixa espècie o d’un depredador. Finalment els de territorialitat els emeten per tal d’allunyar possibles competidors per defensar territoris, l’aliment, etc.

De les més de 7000 espècies d’anurs descrites arreu del món, a Catalunya en tenim 11, i cadascuna emet uns senyals acústics molt diferents (exceptuant les diferències  entre les espècies dintre del gènere Alytes i Pelophylax). Per aquesta raó, aprendre a reconèixer-los ens pot proporcionar informació sobre la identitat, la qualitat o la motivació del subjecte que els emet, anticipant les seves futures accions o cridant l’atenció sobre esdeveniments en l’entorn.

A continuació, us oferim una col·lecció dels cants de les granotes i gripaus catalans, amb l’objectiu de conèixer-los des d’un altre vessant que ens ajudarà a identificar-los només utilitzant l’oïda.

Alytes obstetricans obstetricans
Alytes obstetricans pertinax
Alytes almogavarii
Discoglossus pictus 
Pelobates cultripes
Pelodytes punctatus punctatus
Pelodytes punctatus hespericus
Bufo spinosus 
Epidalea calamita
Hyla meridionalis
Rana temporaria
Pelophylax perezi 
Pelophylax kl. grafi 

.

Les imatges i les gravacions han estat cedides pels socis de la SCH: Alejandro G. Salmerón, Guillem Giner, David Perpiñan i Eduard Filella

Us animem a passar-nos les gravacions que tingueu al mail sch@soccatherp.org

.