Arxiu de la categoria: Xerrades

Conferència 10 d’abril 2013

Crònica herpetològica d’una expedició al sud del Marroc i Sahàra Occidental

Per David Gómez i Joan Ferrer

Data i lloc:  dimecres dia 10 d’abril a les 19:00 h, al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Museu Blau)  Parc del Fòrum (Plaça Leonardo da Vinci, 4-5 ,08019 Barcelona)

Resum:

IMG_3924

El proppassat mes d’octubre del 2012, dos membres de la SCH van participar en una expedició herpetològica al Nord d’Àfrica, acompanyant durant la segona part del viatge, membres del Grup de Biodiversitat dels deserts i zones àrides del Centro de Investigação em Biodiversidade e Recursos Genéticos de Portugal en les seves recerques relatives alCrocodylus niloticus i l’herpetofauna africana en general així com d’altres grups faunístics (mamífers, invertebrats…).
La primera setmana de viatge es van prospectar més de 250 aljubs i cisternes, dels quals es van rescatar dotzenes d’exemplars vius d’una trentena d’espècies d’hèrptils. Al llarg de tota l’expedició es van observar un total de 45 espècies de rèptils i amfibis i es van revisar prop de 300 aljubs i cisternes, rescatant gairebé un centenar d’ animals.

Conferència dimarts 29 de gener 2013

Les tortugues marines a Costa Rica. Experiència de treball de dos projectes a zones d’alimentació (l’Oceà Pacífic) i nidificació (Mar Carib)

Per Georgina Zamora,  Ambientòloga
Dimarts 29 de gener 2013, a les 19:30, al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Museu Blau)  Parc del Fòrum (Plaça Leonardo da Vinci, 4-5 ,08019 Barcelona).
Resum:

Costa Rica és un país conegut a nivell mundial per la seva riquesa biològica, tant en termes de diversitat com de nombre d’espècies. Situat a la franja intertropical, el país no només acull aquesta alta biodiversitat dins el seu territori sinó que és visitat per nombroses espècies migratòries, com les tortugues marines, un dels animals més emblemàtics i que aporta major riquesa a la zona, tant a nivell ecològic, econòmic i social.

En aquesta ocasió, farem un repàs sobre una experiència de treball de primera mà, així com de l’estructura i protocol de feina de dos projectes ben diferenciats; el primer d’ells, centrat en les espècies Chelonia mydas agassizii (Tortuga Negra del Pacífic) i Eretmochelys imbricata (Tortuga Carey), a la Península d’Osa, situada a la part sud de l’Oceà Pacífic, zona d’alimentació de juvenils i adultes. El segon d’ells, amb Chelonia mydas (Tortuga Verda), al Parc Nacional de Tortuguero, mar Carib, zona destacada de nidificació a nivell mundial. A més, tindrem l’oportunitat de parlar de les amenaces antropogèniques que aquests animals pateixen a nivell local i mundial i de les estratègies de conservació que s’estan posant en pràctica, entre d’altres.

Conferència: Sargantanes de colors. Un estudi objectiu de la coloració dels lacèrtids

dimecres 25 d’abril de 2012

a les 19,30 h, al Museu Blau – Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Plaça Leonardo da Vinci 4-5, 08019 Barcelona (Fòrum)

“Sargantanes de colors. Un estudi objectiu de la coloració dels lacèrtids”

Per: Guillem Pérez i de Lanuza

Laboratori d’Etologia. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Universitat de València

Els descobriments sobre les capacitats sensorials dels animals normalment ens causen sorpresa i interès, però també comporten la necessitat de revisar i ampliar els coneixements previs. Amb el descobriment que molts vertebrats tenen visió ultraviolada (UV) i són molt probablement tetracromats, s’ha produït una revolució en l’estudi de la seua biologia. La conseqüència més destacada és que hem començat a estudiar l’evolució de fenòmens relacionats amb la visió, com per exemple el disseny de les coloracions corporals, des del punt de vista dels mateixos animals.

Els lacèrtids, com moltes altres sargantanes diürnes, presenten quatre tipus de cons diferents, un dels quals sensible a l’UV. Amb l’objectiu de comprendre l’evolució de les coloracions dels lacèrtids, n’hem fet la primera categorització objectiva. Entre altres coses, hem descobert que els lacèrtids presenten més tipus de colors dels que hauríem imaginat, sobretot per la importància de la reflectància UV. Aquesta classificació ens ha permès de fer una reconstrucció històrica de les coloracions dels lacèrtids i fer una aproximació a l’aspecte que tindria la coloració dels lacèrtids ancestrals. Així mateix, hem pogut identificar algunes de les forces evolutives que subjauen en el disseny dels seus patrons de coloració i hem aconseguit noves evidències que demostren que la dicotomia tradicional entre llangardaixos visuals i llangardaixos quimiosensorials no està justificada.