QUÈ ÉS la custòdia del territori?

La custòdia del territori és una estratègia per implicar persones propietàries i usuàries de terres en la conservació de la natura i el paisatge, amb el suport d’una gran diversitat d’agents de la societat civil. A través d’acords voluntaris entre els propietaris i usuaris de finques, i les entitats de custòdia, es pretenen mantenir o restaurar els valors relacionats amb la naturalesa i el paisatge.


brots blaus

La Societat Catalana d’Herpetologia som una entitat custòdia membre de la Xarxa de Custòdia del Territori. El nostre projecte s’anomena Brots Blaus i cerca revertir el declivi que pateixen els punts d’aigua continentals, especialment les basses temporals mediterrànies (Hàbitats d’Interès Comunitari Prioritari o HICP per la Directiva Hàbitats), i la seva fauna i flora associada, amb els amfibis com a grup paraigua.


OBJECTIUS

  • Garantir el bon estat dels ecosistemes aquàtics continentals, tot tenint presents els seus hàbitats circumdants, necessari per tal que compleixin el seu paper com a reservori de biodiversitat i siguin útils quant a serveis ecosistèmics.
  • Incrementar el coneixement sobre la fauna, especialment d’amfibis, i flora, i el medi físic.
  • Conscienciar als propietaris dels valors naturals i culturals de la finca, sigui a nivell actual o potencial, i per tant de la necessitat d’una gestió adequada.
  • Implicar a la societat mitjançant l’educació ambiental i el voluntariat.
  • Formalització de nous acords de custòdia i suport als propietaris.

àMBIT D’ACTUACIÓ

Segons el Manual d’Interpretació de la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya editat per la Generalitat de Catalunya, tant les basses i estanyols de terra baixa de nivell fluctuant o temporer (codi 22b), com els estanys (i embassaments) de terra baixa i de l’estatge montà (22c), presenten una distribució generalitzada. Tot i això, el primer tipus d’hàbitat es considera que ocupa tan sols unes 90 ha i el segon unes 8.700 ha, per tant la suma d’ambdós no representa més del 0,3% de la superfície total del territori. Amb el qual, tot i tindre una potencialitat geogràfica molt gran, la realitat és que d’ambients temporanis o permanents d’aigües dolces de qualitat en queden poques mostres al nostre país. Lligat a això, cal recordar que els amfibis, tot i estar distribuïts àmpliament pel territori, degut a la seva fase aquàtica larvària resten totalment lligats al manteniment i la sort dels seus punts de reproducció, entre els quals s’hi troben els que acabem de comentar. Per aquesta raó, i degut a que la Societat Catalana d’Herpetologia té socis i sòcies distribuïdes per tot el territori, la localització geogràfica del projecte no es limita a una àrea geogràfica concreta sinó a una xarxa d’espais distribuïts per tot el país, sempre i quan siguin espais susceptibles d’acollir els hàbitats esmenats i poblacions d’amfibis.

Els hàbitats objecte de custòdia es distribueixen puntualment per tota Catalunya, i molts d’ells es troben a inclosos o molt propers al sistema d’espais naturals protegits, sigui a àrees incloses a la Xarxa Natura 2000 (Zones Especials de Conservació (ZEC) i Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)), Espais Naturals de Protecció Especial (ENPEs: Parc Natural, Parc Nacional, Parc Natural d’Interès Nacional, Reserva Natural Integral, Reserva Natural Parcial, Reserva Natural de Fauna Salvatge i Zona Perifèrica de Protecció) o altres àrees incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) .


Amb el suport de: