Actualment, la globalització, que comporta una gran facilitat de viatjar a qualsevol part del món o de transportar objectes, animals i plantes, genera situacions que rarament es donen en la natura. D’aquesta manera, diferents espècies d’orígens diversos poden arribar a nous ecosistemes de forma accidental, mitjançant el comerç o el transport, o de forma intencionada, mitjançant activitats com la caça o la pesca, o aprofitaments com l’horticultura, jardineria, per usar-los com a mascotes o per a les pells.

Algunes d’aquestes espècies transportades més enllà de les seves barreres geogràfiques (espècies introduïdes o exòtiques) no són capaces d’establir-se als nous territoris. Altres sí que són capaces de suportar les condicions biòtiques i abiòtiques del nou entorn, i fins i tot arriben a reproduir-se sense causar problemes a les espècies autòctones (espècies naturalitzades). Però hi ha un tercer grup d’espècies introduïdes o exòtiques que tenen la capacitat de proliferar incrementant incontroladament les seves poblacions, ocasionant importants perjudicis a les espècies i ecosistemes natius. A aquest fenomen se’l coneix amb el nom d’invasió biològica, i les espècies que el provoquen reben el nom d’espècies exòtiques invasores (EEI).

La Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (i modificada posteriorment per la Llei 7/2018), va definir per primera vegada a les EEI. Posteriorment, el Reial decret 630/2013, que regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, introdueix la diferència entre “espècie exòtica invasora” i “espècie exòtica amb potencial invasor”

Però quins problemes causen les EEI?

Les espècies exòtiques invasores constitueixen una de les principals amenaces per a la biodiversitat, ja que no només són un dels factors que estan contribuint en major mesura a la pèrdua, ràpida i massiva, d’espècies de les últimes dècades, sinó que generen un fort impacte en diferents sectors econòmics.

L’impacte ecològic que causen es produeix a diferents escales:

  • Ecosistèmica. Provocant canvis en el medi físic, en la intensitat de les pertorbacions que suporta i fins i tot en l’aparició d’altres noves.
  • Poblacional. Provocant canvis en abundància i distribució de les poblacions d’espècies autòctones, alteracions en la seva composició, pèrdues de diversitat i extincions.
  • Individual. Provocant alteracions en el comportament de les espècies autòctones (que no han evolucionat en contacte amb les EEI), ja que poden afectar la seva reproducció, enfrontar-se a noves malalties i patir una competència inesperada per l’aliment o per l’espai.
  • Genètica. Provocant hibridacions i nous genotips invasors.

Què podem fer?

La via d’acció més efectiva, com amb molts altres problemes que causem al medi ambient, és la sensibilització. Impedir la introducció d’espècies exòtiques és la primera opció i la més rentable. Per aquesta raó, com a consumidors no hem de comprar mai mascotes exòtiques o plantes invasores, i és responsabilitat de cadascú estar informat i no alliberar-les en el cas de tenir una. Per a aquelles altres espècies que poden ser introduïdes involuntàriament, els mètodes d’exclusió basats en vies d’entrada en lloc d’en espècies individuals, són la millor estratègia de mitigació de possibles futurs problemes.

Un cop introduïdes, la seva detecció primerenca és crucial per determinar si l’erradicació de l’espècie és viable. La complexa lluita contra les EEI pot realitzar-se mitjançant mètodes químics, físics o biològics; encara que la seva efectivitat varia molt en funció de l’espècie i molts es troben en entredit a causa dels seus efectes secundaris cap a les poblacions autòctones.

.

És cert que la majoria d’EEI estan lligades als nostres ecosistemes aquàtics, i per tant, moltes acaben afectant els amfibis i alguns rèptils. A continuació, podreu trobar informació més detallada sobre les més perjudicials fent clic a sobre de les icones:

.

La llista encara s’està cuinant, i properament penjarem més espècies que afecten als amfibis i rèptils amb la seva respectiva informació!

.