Les sargantanes endèmiques (només viuen en un lloc) de les illes no pateixen quasi depredadors. Per això augmenten de densitat. Sorgeix una competència entre iguals molt més intensa. Pot ser això les va empènyer a explotar més diversitat de recursos que les continentals.

En evolucionar sense depredadors no fugen i en introduir-los des del continent aquests les capturen fàcilment. És el que ha passat a les Balears. S’han importat oliveres centenàries per jardineria amb serps hivernant als pa de terra. https://soccatherp.files.wordpress.com/2014/05/butll21-16sch.pdf

Les serps de ferradura, blanca i verda estan proliferant ràpidament i estan posant en perill aquestes joies biològiques. Des de l’administració s’han desplegat sistemes de captures amb trampes amb ajut de la població local. https://acortar.link/KwuUI4

Al continent les sargantanes tenen molts depredadors. Han desenvolupat moltes estratègies per fugir-ne, per exemple, en detectar el mínim olor de serps s’amaguen. S’ha comprovat que les d’Eivissa ho han après fa poc, però és suficient? https://acortar.link/FLO3FT

Alhora algunes poblacions balears, com les sargantanes de les Pitiüses, introduïdes en la Península proliferen i desplacen sargantanes autòctones. Sembla un contrasentit. No resisteixen a les Illes i es converteixen en invasores al continent. http://www.aranzadi.eus/fileadmin/docs/Munibe/2005159165CN.pdf

Potser l’explicació està en les seves diferents estratègies vitals. Les insulars són molt més competitives entre congèneres per necessitat en aquell context. Les continentals més fugisseres per la presència de depredadors. Segons les circumstàncies prevaldrà una o altra.

Text: Josep Melero. Fotografies: 1, 2, 3, 4 i 5 Guillem Casbas; 6 i 7b Elba Montes; 7a i 8 Nil Torres; 9 i 10 Xavier Rivera