Projecte Basses Plusfresc

Gràcies a l’ajut atorgat en la convocatòria de Plusfresc “Ajudem els nostres espais naturals” la SCH ha desenvolupat durant el 2012 i inicis 2013, el Projecte Basses (Estudi i conservació de zones humides dels espais naturals de la XN 2000 de la plana de Lleida).  S’han restaurat i creat un total de 6 basses a les comarques de la Noguera i la Segarra amb la intenció d’afavorir les espècies d’amfibis així com la biodiversitat en general.

cartell-projecte-basses

Aquest projecte, finançat per la cadena de Supermercats Plusfresc i executat per la Societat Catalana d’Herpetologia ha finalitzat a finals de febrer del 2013. Com ja s’ha informat a través de l’Herpetofull, ha consistit en la prospecció de zones humides de la plana de Lleida per esbrinar el seu estat de conservació i interès herpetològic i així escollir sobre quines s’havia d’actuar o si se n’havien de crear de noves amb la intenció d’afavorir la presència de les espècies considerades més amenaçades a la plana de Lleida.

Els resultats més destacables d’aquest projecte han estat la creació i/o recuperació de cinc basses directament, i l’assessorament per recuperar-ne dues més.

S’ha optat per concentrar les actuacions en dos punts amb la intenció d’afavorir la formació de metapoblacions. Les metapoblacions són conjunts de poblacions properes entre elles (menys de 3 quilòmetres) que possibiliten l’intercanvi d’individus, evitant la consanguinitat i facilitant les recolonitzacions en cas d’extincions en alguna d’elles. Es pretén així, aconseguir el manteniment de poblacions viables a llarg termini.

S’han avantposat les zones amb millor connectivitat, properes a cursos fluvials i/o espais no explotats agrícolament que poguessin servir d’hàbitat i corredors biològics.

Rehabilitació de la bassa del Refugi de Fauna Salvatge de Riber (Segarra)

Aquesta bassa es troba a poques desenes de metres del riu Sió, a l’alçada de la població de Riber (municipi de Torrefeta i Florejacs). Aquesta proximitat li confereix un valor afegit, donat que el riu i el bosc de ribera adjacent és un corredor biològic molt important, especialment per als amfibis. El paratge es cultiva amb cereal de secà, però l’entorn més immediat a la bassa no està en explotació.

Al riu, a pocs centenars de metres de distància de la bassa, cada any es veuen amplexus de gripau comú (Bufo (bufo) spinosus), però no s’observen a posteriori larves ni metamòrfics. Es desconeix la causa exacta d’aquesta manca de renovació poblacional, però molt probablement tingui a veure amb la qualitat de l’aigua del riu. El gripau comú, molt sensible a la intensificació agrícola (i també als atropellaments) es pot considerar l’espècie que ha patit una major regressió a la plana de Lleida i per tant s’han de centralitzar en ella moltes de les actuacions a fer.

Com ja es va informar a l’Herpetofull núm.7, el mes de maig de 2012 i amb l’ajut de 6 voluntaris, es va restaurar la primera de les basses que integren el projecte. La bassa s’ha dissenyat per albergar espècies amb requeriments de llarg hidroperíode com el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), tòtil (Alytes obstetricans), granota verda (Pelophylax perezi), gripau comú (Bufo (bufo) spinosus), salamandra (Salamandra salamandra), i que precisen certa profunditat com el gripau comú. Es va fer una zona de menor profunditat per afavorir l’assentament d’espècies amb aquestes necessitats com el gripau d’esperons o el gripau corredor (Bufo (Epidalea) calamita). La presència d’esbarzers i d’arbres a les rodalies pot afavorir a la reineta (Hyla meridionalis). De fet, pocs dies després de restaurar la bassa ja es va sentir un mascle de reineta que cantava des de la mateixa i posteriorment, també es va observar una granota verda. Tant la reineta com la granota verda són molt bones colonitzadores i mantenen poblacions properes a la bassa. De tota manera, no s’ha pogut comprovar la reproducció de cap espècie d’amfibi aquest primer any.

Finca de Torre del Cava (Noguera)

Aquesta finca, situada a l’EIN XN2000 Secans de la Noguera, té un interès especial per la conservació d’ocells esteparis. Destaquen la presència de ganga, xurra, xoriguer petit, gaig blau i sisó. En aquesta zona, com a tota la plana de Lleida, l’abandonament dels usos tradicionals ha provocat la rarefacció de les espècies d’amfibis, fins al punt que actualment en prou feines es mantenen poblacions de tres espècies: el gripau d’esperons, la granota verda i el gripau corredor.

Les actuacions s’han dut a terme a tres zones separades de la mateixa finca.

27-2-13 Ompliment Cubeta gran (30)

En un dels indrets s’ha excavat una cubeta d’uns 60 centímetres de profunditat i uns 3 metres de diàmetre a la zona més fonda d’una bassa preexistent. Posteriorment, es va impermeabilitzar amb formigó per aconseguir major durabilitat. Les espècies que es volen afavorir són principalment el gripau corredor, i si l’hidroperíode és prou llarg, el gripau d’esperons i la granota verda. Tot i que la profunditat és poca, fins i tot podria fer-la sevir el gripau comú.

En un altre lloc de la mateixa finca es van fer dues cubetes a l’interior d’una gran bassa que ja no rep aigua. Una cubeta d’uns 10 metres de llarg per 8 m d’ample i 1,5 metres de fondària com actuació principal, i una petita cubeta, de no més de 2 metres de diàmetre i 0’5 metres de fondària. La cubeta gran (amb una capacitat de més de 12.000 litres), també s’ha impermeabilitzat amb formigó i pintura de porus oberts.

La superfície de la bassa gran, més humida que l’entorn, amb presència d’un petit retall de bosc de ribera, és d’aproximadament 1/3 d’hectàrea, constituint un bon espai per assegurar la supervivència d’adults i juvenils d’amfibis. El talús pronunciat que la limita connecta amb el bosc de ribera del riu Farfanya i podria tenir funció de corredor biològic.

27-2-13 Ompliment Bassa Rodona (10)

Per últim es va aprofitar per eixamplar una sèquia del riu Farfanya en desús, en un punt per on encara circula aigua corrent amb la intenció de formar un petit rabeig. També es va eliminar part del canyar del voltant de la nova bassa. Aquest tipus de punt d’aigua és molt adequat per tòtil i gripau comú, així com per a granota verda.

Altres accions desenvolupades en el marc del projecte

A ran de la concessió de l’ajut per part de Plusfresc, des de la Societat Catalana d’Herpetologia es van tenir diverses reunions amb l’alcalde del municipi de Plans de Sió i president del Consell Comarcal de La Segarra, el senyor Adrià Marquilles, per tal d’aconseguir la col·laboració de l’administració en el Projecte Basses. Fruit d’aquests contactes el consistori esmentat va comunicar a la Societat Catalana d’Herpetologia la seva intenció de fer obres de restauració en diferents zones humides dels Plans de Sió. D’aquesta manera, la SCH es va oferir per assessorar com s’havien de fer aquestes intervencions i així mateix, se’l va convèncer de la necessitat de restaurar  la Bassa de Queralt donada la manca de basses que reunissin condicions òptimes en aquell sector (cal tenir en compte que tot i la proximitat dels patamolls de la Font de Queralt, l’excessiva salinitat d’aquesta zona hi impedeix la reproducció de bona part de les espècies d’amfibis).

Així doncs, es va fer una visita sobre el terreny amb l’alcalde, un tècnic del Consell Comarcal de La Segarra i l’empresa encarregada de l’execució de les obres per decidir com s’havien d’abordar les actuacions.

De manera que s’hi van fer unes obres que van consistir en l’excavació d’un gual al camí per captar l’aigua, recuperar el canal d’alimentació de la bassa, eliminar una mota que impedia el seu ompliment, aprofundir una cubeta dins la llera de la bassa i impermeabilitzar-la amb argila.

Recuperació de la bassa Nova de les Pallargues

Aquesta bassa està situada al nord de la població de Les Pallargues. Es troba pendent a baix d’un camí i s’alimenta de l’aigua d’escolament que se’n deriva d’ell. A la vora del camí hi havien abocaments de runa. La manca de manteniment, l’erosió i l’aixecament d’una mota havien reconduït les aigües cap a fora de la bassa. Les obres van consistir en l’eliminació dels abocaments incontrolats i la recuperació d’alguns dels afluents, així com l’excavació d’una cubeta a peu del mur de la bassa.

Bassa Torre del Cava, Secà de Balaguer, (c) Joan Estrada Bonell

Bassa Torre del Cava, Secà de Balaguer, (c) Joan Estrada Bonell

Bufo calamita, postes bassa torre del Cava, Secà de Balaguer, (c) Joan Estrada Bonell

Bufo calamita, postes bassa torre del Cava, Secà de Balaguer, (c) Joan Estrada Bonell

Bufo calamita, postes bassa torre del Cava, Secà de Balaguer, (c) Joan Estrada Bonell

Bufo calamita, postes bassa torre del Cava, Secà de Balaguer, (c) Joan Estrada Bonell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s