Durada:

2017 – …

Objectius:

  1. Revertir els efectes dels factors que han fet perdre els punts de reproducció de l’espècie (transformació del territori, canvis en els usos del sòl, l’abandonament i/o substitució de les basses agrícoles tradicionals per d’altres no accessibles per a la fauna i, sobretot, la urbanització).

  2. Establir metapoblacions a localitats on hi van haver poblacions, actualment ja extingides, tot valorant la seva potencial colonització d’altres indrets òptims.

  3. Donar una segona oportunitat rescatant aquelles larves en punts d’aigua amb risc immediat de dessecació.

  4. Lluitar contra la tendència de disminució poblacional que pateix l’espècie a Catalunya.

Àrea geogràfica:

Parc de la Serralada Litoral i al Baix Maresme.

Descripció del projecte:

El gripau d’esperons (Pelobates cultripes) és un anur que es distribueix per les zones temperades del litoral francès (litoral mediterrani fins el Var i remuntant el Roina fins a Valença així com una àrea atlàntica aïllada entre Nantes i Bordeus) i la península Ibèrica, on ocupa una àmplia extensió. A Catalunya té dos àmbits de distribució principals, un situat al nord-est del país (Alt i Baix Empordà, Gironès, La Selva, Vallès Oriental, Osona i Bages) i l’altre sector situat a la plana de Lleida (Segarra, Urgell, Segrià, Noguera) fins les ribes del riu Ebre i, al llarg d’aquest riu, fins al seu mateix delta, presentant-se la resta de cites més aïlladament a la resta de la Catalunya interior i litoral.

El fet de ser una espècie fonamentalment de plana i/o baixa altitud i sovint vinculada als sòls sedimentaris, d’origen al·luvial i col·luvial ha fet que el gripau d’esperons hagi sofert especialment els processos de transformació del territori, pels canvis en els usos del sòl i l’abandonament i/o substitució de les basses agrícoles tradicionals per d’altres no accessibles per a la fauna i, sobretot, la urbanització. El fet de ser una espècie de cicle metamòrfic llarg (3-4 mesos) tampoc l’ha afavorit gens, a diferència d’altres espècies d’anurs, més adaptables o susceptibles de tirar endavant aprofitant petits bassals temporals. Per tot plegat Pelobates cultripes ha experimentat una davallada d’efectius i poblacions a bona part del territori, molt més important en les comarques més metropolitanes i/o afectades pels processos d’urbanització i agricultura d’horta intensiva, amb un ús elevat de fitosanitaris i plaguicides. Potser per això el gripau d’esperons està proposat com a espècie vulnerable (VU) -únic cas entre els anurs catalans- en el Catàleg de Fauna Amenaçada, pendent d’aprovació des del 2010.

De les localitats conegudes entre el límit del Garraf i el delta de la Tordera, incloses Collserola i les serres de Marina, Litoral i Montnegre només tenim constància que el gripau pervisqui, de forma precària, a la zona de La Sentiu (Gavà), a una bassa dins la pedrera del Papiol i al delta de la Tordera, havent desaparegut de llocs tan emblemàtics com el Delta del Llobregat, on havia estat freqüent, i, presumiblement, de la zona al·luvial de la riera d’Argentona (Mataró), així com de la resta de la Serralada Litoral al Maresme i dels pendissos de Collserola que donen al Barcelonès i al Vallès Occidental.

Concretament, al Baix Maresme es coneix l’antiga cita d’un safareig del Masnou (1916) i, més modernament de l’espai fluvial de la riera d’Argentona, profundament transformat en els darrers decennis, de manera que podem considerar aquesta espècie desapareguda del Baix Maresme. A la resta del Maresme es coneixia d’algunes zones de mosaic agrícola de la serralada del Corredor, de natura saulonosa, d’on sembla que també hauria desaparegut. Finalment, sembla que actualment només sobreviu al ventall al·luvial del riu Tordera, en sentit ampli, però també de manera força precària.

Fruit d’aquesta situació, la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH) va iniciar un projecte de recuperació del gripau d’esperons a la Serralada de Collserola, l’any 2010, conjuntament amb el Consorci del Parc Natural de Collserola, i  l’any 2017 en va iniciar un altre al Baix Maresme, amb el Consorci del Parc de la Serralada Litoral i la col·laboració de l’Escola de Natura de Badalona i l’Ajuntament de Cabrils.

Altres entitats participants en el projecte:

Cap

Finançament:

Responsables:

Joan Maluquer Margalef  jmaluquer@soccatherp.org

Alejandro García Salmerón    alejandrogsalmeron@soccatherp.org

Imatges: